Inici

Era dia 9 de juny, un diumenge al matí, bufava un fort vent quan vaig sortir de casa meva, visc al número 7 del carrer del Minalí just a sobre de la farmàcia. Vaig enfilar pel carrer de les Peixateries velles, després vaig entrar al carrer Besadó que em va portar fins a la rambla de la llibertat, allà em vaig trobar a la vella Remei asseguda a un banc, eren les 9.00 h, ho recordo perqué li vaig preguntar a ella. Vam estar conversant una mica i després vaig continuar el meu camí. Vaig agafar el carrer de l'Argenteria fins al pont de Sant Agustí, que em va portar a la plaça de la Independència on havia quedat amb el Bisbe a les 9:30 h perquè m'expliques coses de la seva vida religiosa a la ciutat, ja que estic escrivint un llibre sobre això.
Vaig agafar taula a les 9:25 h al Cafè Girona i vaig demanar un dònut. Van passar uns deu minuts fins que le Bisbe va arribar. El vaig estar entrevistant uns 20 minuts, quan va acabar l'entrevista li vaig demanar l'hora i eren les 9:55. Aquest cop vaig decidir creuar pel pont d'en Gómez, ja que havia d'anar a comprar el pa al forn de pa Sant Feliu. Mentre feia cua vaig sentir les campanes que ens cridaven a missa, em vaig afanyar a comprar el pa, ja que pensava que arribaria tard. Se'm va fer una mica estrany, ja que feia deu minuts el Bisbe m'acabava de dir que eren les 9:55, en aquell moment vaig pensar que devia ser el bisbe que tenia l'hora en darreria, vaig deixar de banda aquell pensament i me'n vaig anar cap a la Catedral. Un cop hi vaig arribar la gent ja havia començat a entrar i a prendre lloc, jo, vaig fer el mateix. Vam estar 15 minuts esperant al fet que el Bisbe aparegués per començar la missa, per res, la gent present va començar a murmurar entre els fins que en Narcís, el pastisser de casamoner es va aixecar i va començar a parlar en veu baixa amb un monjo, de sobte, es va girar cap als que estàvem allà presents i ens va dir amb una veu potent que els monjos no sabien on estava el Bisbe. En un obrir i tancar ulls la gent es va dividir per buscar al Bisbe, jo em vaig unir als que buscaven pel barri del Mercadal, el meu barri. El deuríem estar buscant fins a les 10.45, vam tornar a la Catedral sense èxit com tots els altres. Em vaig quedar a fora de la Catedral asseguda a la barana de les escales, fins que a les 11:00 h vaig veure que algú s'apropava, quan vaig veure que era el Bisbe vaig avisar als que buscaven per dintre i tots vam sortir a fora i el vam acabar envoltant. El monjo Josep va fer un pas endavant i dirigint-sal Bisbe li va preguntar que on s'havia posat, que la missa ja hauria d'haver començat.
El Bisbe tot sorprès va dir que eren les onze menys quart. El campaner va sortir de la multitud i es va apropar al Bisbe, va comparar el seu rellotge amb el del Bisbe i va dir entre rialles que era el Bisbe el que tenia el rellotge endarrerit, llavors és quan vaig lligar caps, tothom va esclatar a riure fins que en Narcís va negar el que acabava de dir el Campaner. Després d'estar parlant una estona vam arribar a la conclusió que era el campaner el que tenia l'hora avançada.
Finalment vam començar la missa gairebé a misses dites.Història Aurora Bertrana