Inici

​

Era dia 9 de juny, un diumenge al matí, bufava un fort vent em vaig aixecar de la catedral , com un dia normal, em vaig menjar les meves torrades amb pa, oli i sal. Després com sempre vaig anar a prendre un got de llet el bar Arc,

on normalment quedem amb altres monjos per parlar sobre les notícies del dia, on vam parlar sobre l'home que va morir d'un terrat que hi havia al costat de la catedral, tot això va passar a les nou, i com sempre vaig veure el trenet de les 9 passant per allà.

 

Jo com sempre vaig estar 30 minuts allà amb tots els monjos parlant de les notícies i novetats del dia, com sempre vaig baixar pel carrer de la Força, per anar a veure a un amic meu que viu en el 25, per dir-li com anava l'avenç de la façana nord de la catedral, ell em va començar a explicar que anaven bé, ja que ell és l'arquitecte, el senyor Pla, va començar a explicar-me que han tingut unes complicacions en la construcció, ja que l'ajuntament no els hi donava tots els recursos necessaris pels materials que necessitaven per dur a terme la construcció de la façana nord de la catedral, però al final l'ajuntament ha acceptat i per fi l'estan arreglant. A les 9.45 ja estava a la catedral, i com sempre vaig estar parlant amb el meu millor amic (el monjo Feliu), el qual l'importen molt les novetats de la catedral, per això vam estar parlant sobre el que m'havia dit el senyor Pla, mentre que preníem pets de monja.

 

Quan van sonar les campanes per la missa vam anar a buscar el bisbe en el seu lloc d'estar, vam picar la porta i vam esperar 5,10,15 min i al final vam baixar a correcuita, quan vam baixar sense el bisbe en Narcís em va preguntar on hi era el bisbe, i jo nerviós li vaig dir que no hi era el bisbe, quan li vaig dir va començar a dir en veu alta que no hi era, i aleshores, ens vam dividir en grups per buscar-lo, i jo vaig anar al grup dels monjos que residien a la catedral i vam anar per totes les estances que hi havia a la catedral, al cap de 30 minuts buscant ningú el va trobar, fins que vam escoltar a l'Aurora cridant al bisbe que estava a les escales del campanar, quan el vaig veure de seguida vaig preguntar-li on s'havia posat i que havia fet per arribar tan tard, i que ja hauria d'haver començat la missa, ell va dir que eren 3/4 d'11, i aleshores va vindre el campaner a dir-li que estava endarrerit de l'hora llavors tothom i jo inclòs vam començar a riure i mirar-nos els nostres rellotges i tothom marcava l'hora que havia dit en bisbe, i llavors jo i en Narcís vam dir-li al bisbe que el que estava avançat de l'hora era el campaner, llavors al cap de 15 minuts de riure vam començar la missa gairebé a misses dites.