Inici

Era dia 9 de juny un diumenge al matí , bufava un fort vent a Girona, en aquell precís moment jo ja sortia de la meva casa situada al carrer de l'Argenteria número 31. Jo treballo a la botiga Casamoner, al carrer de les ballesteries. Per arribar-hi, des de casa meva he de pujar tot el carrer. Avui era diumenge però calia treballar cap a les 9:30 el bisbe va entrar a la meva botiga i va comprar un diari una ensaïmada, i vam estar parlant una estona. Al cap d'una estona vaig sentir les campanes que ens cridaven a missa. Tinc dos camins per anar a la catedral: El camí pel call jueu que seria el camí més ràpid o anar pujant pel carrer de la ballesteria. Normalment pujo pel carrer de la bellesteria, ja que allà hi tinc bastants amics, per exemple en Carles. En Carles treballa a la botiga al bar de sant Fèlix i cada diumenge ens trobem per anar a la Catedral junts. Vam arribar a la Catedral, allà no hi vaig trobar el bisbe cosa que m'estranyava va anar passant el temps i no venia, cada vegada passava més temps i cada vegada era més tard. Cansat d'esperar vaig anar a preguntar al monjo Josep que és amic meu que era el que passava i tot nerviós em va dir que no trobaven el Bisbe. En aquell moment vaig pensar que la gent del poble ens havien d'ajudar, i els hi vaig donar la informació. Després d'això la gent va trucar a la policia, i es va moure a buscar al bisbe. Hi havien bastantes teories: que era mort, que s'havia anat, que havia desaparegut...

En Carles i jo vam anar a buscar el bisbe pel Call de Girona però res. Vam arribar a la Catedral i de sobte vam sentir un crit, venia de les escales, vam anar corrents cap a la catedral. Ens hi vam apropar i vam veure el Bisbe pujant per les escales.

El silenci es va apoderar de la catedral de Girona. Havia aparegut el bisbe i estava com si res, en perfecte estat súper tranquil. Jo i tota la gent del voltant tenia els ulls com taronges. El bisbe havia aparegut com si res amb el seu diari. Hi vaig anar a parlar però el monjo Josep se'm va avançar, ell li va preguntar perquè havia arribat tant tard i el bisbe tot sorprès va dir que ara eren les 11 menys quart. El campaner es va trobar cara a cara amb el bisbe i va comparar l'hora dels dos rellotges. El Campaner confiat va dir que era el bisbe que tenia l'hora endarrerida però després mirar el meu rellotge vaig arribar a la conclusió que era el campaner el que s'havia equivocat d'hora després d'unes quantes rialles vam començar la missa gairebé a misses dites.